El perquè del nom de MAXHO fa referència a Nestor Makhno, 27 d’octubre,1889 – 25 de juliol,1934 (Нестор Махно/Néstor Majnó) revolucionari anarquista ucrainès principal impulsor i cap visible de la creació i participació de l’Exèrcit Negre (Exèrcit Revolucionari Insurreccional Ucrainés) i del Territori Lliure d’Ucraïna conegut tambè com a Majnovshchina o Majnovia.
El motiu d’escollir aquest nom és ben senzill, per tal de recordar a totxs aquellxs que van lluitar per tal de fer realitat mitjançant una pràctica concreta l’ideari anarquista durant el període de la revolució russa al territori d’Ucraïna; ja que per vicissituds de la història aquesta ha estat marginada i obligada a restar en l’oblit, serveixi doncs per honrar la seva memòria.
Alguns apunts d’història:
–Exèrcit Revolucionari Insurreccional Ucrainès (Exèrcit Negre);fou un grup armat d’anarquistes amb base majoritàriament ucraïnesa, formava part dels quatre exèrcits que participaren en la Guerra Civil Russa: l’Exèrcit Roig (format pels bolxevics), l’Exèrcit Blanc (format pels pro-occidentals, els conservadors i el menxevics) i l’Exèrcit Verd (formats pel nacionalistes).
No era pas un exèrcit gran, però fou molt important i perillós per la seva ferocitat en combat i rapidesa de moviment. Tot i que majoritariament tan sols era un cos d’infanteria, recorria llargues distàncies a la mateixa velocitat que ho faria la cavalleria. Això li permetia atacar pels diversos flancs de l’enemic i retirar-se en un curt espai de temps, o atacar per sorpresa a la rereguarda enemiga després d’una aparent fugida. D’altra banda, com que l’Exèrcit Negre tenia un ampli suport social, no requeria importants despeses en infraestructures ni existia necessitat d’una organització brillant.
La seva tàctica més habitual consistia a atacar amb pocs combatents, colpejar amb contundència i desaparèixer, o fugir en mig de la batalla per, poques hores després, atacar la rereguarda enemiga, cosa que permetia tirar per terra la moral dels enemics.
En combats a camp obert era reconegut per la feresa dels seus membres, en la seva majoria camperolxs que arriscaven la vida en defensa de la seva terra amb més ímpetu que qualsevol altre grup de combatents; però aquesta faceta del combat era el seu punt feble, ja que en un combat contra forces organitzades s’evidenciaven les seves mancances.
– Revolució majnovista (o makhnovista); anomenada també Majnovshchina o Majnovia, i fins i tot revolució ucraïnesa, va ser una revolució de tall anarcocomunista a Ucraïna, coordinada per un conjunt de guerrilles unides en l’Exèrcit Insurreccional d’Ucraïna (anomenat Exèrcit Negre pel color de les seves banderes) on un dels seus principals organitzadors va ser Néstor Makhnó (d’allí el seu nom). On l’Exèrcit Negre va poder implantar-se, els/les vilatans i treballadorxs van tractar d’abolir les estructures de l’Estat i el sistema capitalista-estatal a través d’assemblees i federacions de llogarets, municipis i consells.
Aquesta zona alliberada de governs centrals es va denominar Territori Lliure, on la terra i les fàbriques van ser expropiades a terratinents i industrials i els/les treballadorxs van practicar l’autogestió. L’economia implementada per els/les majnovistas es basava en l’intercanvi lliure entre les comunitats rurals i urbanes, a més la pertinença a aquestes comunitats era voluntària, de fet les persones que triaven no integrar tenien certs drets i llibertats sobre la mateixa, encara que no gaudia de la totalitat dels avantatges que oferia la pertinença i participació. L’Exèrcit Negre no governava, sinó que deixava a la població en llibertat d’organitzar el seu model de vida i en principi es limitava a potenciar-la i defensar la població d’altres exèrcits i de qualsevol intent de tornar a aixecar un Estat.